Us heu parat a pensar quantes vegades al dia diem que «NO» els pares? Jo pensava que era una etapa, que quan els bebés anàven a quatre grapes o comencaven a caminar, havies de dir-li moltes vegades que No perque estan aprenent què poden fer i que No…però passa el temps i segueixo sentint-me a mi…
Últim post de la temporada nadalenca, que ja seria hora de començar a parlar dels altres temes que m’han vingut al cap aquests dies. Avui, però, vull agraïr els reis mags que siguin això, mags. Que siguin capaços de crear la ilusió i la magia visquis on visquis. Ahir vem…
L’ultima tarda del 2013 casa nostra semblava una batidora de sentiments, cadascú (des de la petita fins a la iaia) la vivia a la seva manera, pero tots semblàvem tenir el cap «no se on»: nervis, impaciència, whatssap’s que s’avançaven a les salutacions, preparació, nostàlgia, de tot una mica. De tots els de casa, la…
És inevitable. Passa Nadal i ja veiem el cap d’any a sobre i ens posem a fer balanç, i propòsits per l’any vinent. Cap any és perfecte: tots tenen moments bons i dolents, bones i males noticies, somriures i llàgrimes, però si està carregat cap al positiu, el millor és de cada any poder rescatar…
Aquestes dates, em provoquen una barreja de sensacions i emocions que podria descriure aixi: nostàlgia, magia, grinch. Comencarem per la més negativa, fins la més positiva. Grinch Fa uns dies parlava del fred nadal en ple estiu. Doncs aqui, el 26 de desembre, el nadal ja s’ha acabat…vist i no vist. Sense fires nadalenques, sense…
«Papi, porque no hay nieve si hoy viene el viejito pascuero» (i després de l’explicació del seu pare de perquè a Xile no hi ha neu al nadal) «Mami, Chile no tiene nieve en Navidad, que raaaaaroooooooo» M’encanta la inocència i la inteligència dels més petits! Bon Nadal!
Si, lo reconozco. El rosa no me gusta. El fucsia tiene un pase, y las gamas de rosa chillón, también. Pero el rosa pastel…ni hablar. Eso está bien cuando uno es adulto y escoge lo que se pone. ¿Pero qué pasa cuando se te ocurre tener hijas en la otra punta del mundo? Y una…
Avui hem anat a conèixer l’escola «de grans» on anirá la petita gran a partir del Març (encara no m’acostumo a que l’escola començi al Març i no al Setembre!) Era la jornada de portes obertes, aprofitant l’exposició de treballs de preescolar, pequè les novas famílies poguessin conéixer l’escola, i les coses que fan els…
Jo crec que de vegades, només ens cal mirar els nostres fills per saber que necesiten. No cal entendre com pasa, poder ens arriba com poders màgics quan ens quedem embaraçades, o poder ho anem perfeccionant amb el temps. Com quan el teu fill plora i plora, el pare el té en braços i ja…
Durant el nostre estiu celebrem moltes coses: nadal, reis, aniversaris,…i tenim la sort de rebre encàrrecs i regalets dels familiars que tenim a l’altra punta del món! Des que visc fora, rebre una caixa des de Barcelona sempre ha estat per mi, una emoció, ja fos roba o coses meves que es «mudaven» amb retràs,…
Ja ha arribat el mes de Decembre. L’any s’acaba i tothom inconscientment en fa «resum» de l’any que marxa i pensa en els plans per l’any que entrarà aviat. També és el més de la ilusió pels nens, dels sopar familiars, i de molts menjars familiars. Aixi és com he vist sempre el més de…
Acabo de leer un post escrito por una madre de un bebé prematuro, y ayer justo vi el video del primer año del bebé prematuro..algo que me pareció un pequeño milagro, y que me llevó a pensar en mi primer parto, a reflexionar sobre qué pensaba en ese primer momento…y he decidido que una lista…
El mix d’idiomes de la meva filla gran és tan impresionant com divertit. castellà, xilé, català Ella escolta i parla castellà (o xilè millor dit) el 96% del seu temps. Durant 11 mesos l’any només jo li parlo en català i reconec que no és sempre. Quan estem soles li parlo en català, pero quan…
Yo no debería escribir un blog, pero no porque no me guste. Desde la época del colegio, cuando las redacciones eran de los deberes o ejercicios que yo prefería, recuerdo perfectamente la cantidad de borradores que tenía que escribir hasta que quedaba contenta. De hecho, mi problema era que nunca alcanzaba a pasar a limpio…
Avui torno indignada d’una xerrada sobre trastorns del somni. Jo havia decidit anar-hi per veure si m’informava sobre què són els terrors nocturns, quan es passen, si afecten a la qualitat del son dels nens, etc… i resulta que això era una sola diapositiva. La xerrada es tractava de rutines per millorar la son dels…
Lunes. Venimos de un fin de semana en el que, en mi opinión, los niños descansan pero los padres, se cansan más. Descansamos la mente del trabajo y otros temas, pero físicamente, no paramos. Y de nuevo, lunes. Vuelta al trabajo y, para mi, día en que sale un nuevo capítulo de las series que…
Con el tiempo aprendí a creer que yo era una persona paciente. Así me lo decían siempre. Que si tenía mucha o demasiada paciencia, que como no me cabreaba antes con la gente, etc… Pues la verdad, me lo creí, y ahora me doy cuenta que, o me la he gastado, o no tenía tanta…
Si me preguntas a mi, trabajo jornada completa. Para todo el que tenga hijos, y sobretodo más de uno, entenderá que los padres tienen un trabajo de jornada completa y si son pequeños, para la madre suele ser 24×7. Pero es el trabajo mejor pagado del mundo. Pero a lo que iba con el post.…
«Cualquier noche puede salir el sol» i jo sense adornar-me, quan amb son desperto per les nits…que no un sol, sino dos sols em desperten a les nits per iluminar la nit 🙂
Uno puede estar enfermo, resfriado, con fiebre, con tos, tener la nariz que ni puedes respirar…pero se aguanta. Pero cuando son tus bebés…todos los instintos maternales se encienden, no dejas de observar: esa tos…será como la de resfriado de siempre? no suena diferente? seguro que respira bien? no será mejor ir al médico? cuando esto…
avui en dia costa imaginar-se caminar pel carrer i no veure algu enganxat al seu mòbil…i perquè parlar de si entres a una cafeteria…ipads, smatphones envaeixen les taules. Reconec que per una banda em fa ràbia. Ràbia per diferents motius…perquè es perden aquelles converses mirant-se als ulls, on no et fixaves ni amb qui pasava…
Doncs si. Per mi, el collit és un gran invent…un invent que no va inventar ningú sino que fa anys, segles, que és aixi com funcionen les coses…fins que «nosaltres» els modernillos, vem decidir que era dolent per els nens…a qui se li devia acodir aixo? en el dia a dia, em pregunto jo, qui…
Poder un com adult no ho pensa…li fa mal algu, i va al metge. Segons la cultura del país on vius, demanaràs a familiars i amics que et recomanin un metge, o et ficaràs a internet a buscar-ne un al centre mèdic on acostumis a anar. Hi vas, fas cas del que et diu (o…
Que curioso lo diferentes que pueden ser las cosas con los hijos… Mi hija mayor tomó teta hasta el año. No sé si fue por la presión social que desde el primer día intentaba que me pasara al biberón y dejara al teta (ella nunca subió de peso como el famoso promedio) o si fue…
Porque puedes ser traviesa, porque puedes chillar y patalear cuando te enfadas, porque puedes ser una pegatina todo el día si te levantas así, porque puedes sorprenderme cada día, porque seas como seas, me tienes robado el corazón!
Asi piensa una mamá 