Ja ha arribat el mes de Decembre. L’any s’acaba i tothom inconscientment en fa «resum» de l’any que marxa i pensa en els plans per l’any que entrarà aviat.

També és el més de la ilusió pels nens, dels sopar familiars, i de molts menjars familiars. Aixi és com he vist sempre el més de Desembre. Nadal, Familia, molta llum, nens ilusionats.

Ara ja fa anys que visc nadals a l’estiu. Encara no m’hi acostumo. No hi ha iluminació al carrer (si es fa de nit a les 21…no té tant sentit) La gent va amb maniga curta, les reunions familiars de nadal son al voltant de una piscina, no apinyats en una taula perquè fa fred.

Semblarà curiós, pero trobo fred un nadal estiuenc. Trobo molt a faltar les llums al carrer, la gent passejant per les fires de Santa Llucia, de la Gran Via, la cabalcada de reis…

Els primers anys des que vaig venir a viure aqui, viatjava a casa per nadal. Des que soc mare només penso en la ilusió que em faria veure les cares de les meves filles mirant els reis pel carrer, pero viatjar amb dues criatures és més complicat, i encara no les hem pogut portar per Nadal.

Confeso que la ilusió nadalenca ha tornat una mica a casa meva, ara que la Lucia, ja s’entera de tot, està hiperrevolucionada per aquestes dates, es passa l’any repassant els «fets» que falten perque arribi nadal (aniversari de tal y de cual, que arribi l’estiu, que posem l’arbre, etc..), l’any passat va anar a fer-se una foto amb el «viejito pascuero», va mirar embobada la cabalcada de reis per televisió (perquè els reis venen a Xile ni que sigui per passar per casa nostra, aixi que igual els vem seguir per la tele), i cada dia pregunta quan arriba «el viejito» des que el calendari de fotos que penja al lavabo mostra que ja és nadal i veu les fotos de l’any passat.

Com m’agradaria portar-la, que camines per carrers plens de llum, que li ploguessin caramels en una nit que sé que per ella seria màgica.

i la petita…la petita seu al sofa i mira les llums de l’arbre que sembla que s’hipnotitzi!

Espero que l’any vinent, que la petita tindrà una mica més de consciència com per disfrutar-ho, les pugui portar a totes dues i, he de reconeixer, portar-me a mi mateixa a viure un nadals com els que m’agraden!