Nadal, Nostàlgia, Màgia i Grinch

Aquestes dates, em provoquen una barreja de sensacions i emocions que podria descriure aixi: nostàlgia, magia, grinch.

Comencarem per la més negativa, fins la més positiva.

Grinch

 Fa uns dies parlava del fred nadal en ple estiu. Doncs aqui, el 26 de desembre, el nadal ja s’ha acabat…vist i no vist. Sense fires nadalenques, sense hores i hores d’iluminació pels carrers, sense llargs dinars de nadal…i sense canalons de sant esteve!!! i, encara pitjor…sense cavalcada de reis!!! Ja tothom a la feina.

I el nadal, no té grans menjars, es menja el que va sobrar el dia abans, fa calor i la idea es entretenir-se a la piscina, al parc…però i allò d’estar tots apretadets i juntets, les converses de nadal, el veure familia que veus poc, on queda tot això? Un nadal molt fred amb la calor que fa…Pasar el dia de nadal amb pantalons curts i samarreta, sense arreglar, al voltant d’una piscina…és estrany, molt estrany. Em sento una mica enganyada, com si en realitat no fos Nadal.

Nostàlgia

Soc mare, i visqui on visqui, vull que les meves filles recordin els seus nadals com dels millors records de la infància. I faré el possible perque visquin totes les tradicions. Les tradicions familiars es troben a faltar tant quan un es fa gran…
Aixi doncs vaig portar la gran al casal català de santiago a fer cagar el tió. A casa quan era petita, no celebràvem el tió, sempre hem estat més de reis, i el Pare Noel també es deixava caure. Però el tió, mai…només el vaig celebrar un cop, a casa les veines. Però son tradicions catalanes, i m’agrada que les nenes les coneguin.
Total, que la porto a “fer cagar el tió” perquè ja té edat d’emocionar-se, perquè m’agrada que conegui les tradicions catalanes, i perque de Barcelona aquest any ens ha arribat un petit tió que hem estat alimentant…i resulta que al casal, abans de l’esmorzar d’ensaimades i xocolata desfeta (SIIIIIIII…aquesta va ser la meva sopresa…ensaimades a xile…i és que la nostalgia alimenticia em dona per un altre post…) feien un taller de música amb una cantada de nadales.
I cantant “a capella” el Fum, fum, fum i Santa nit, amb les altres families, em vaig emocionar. Tots els records dels nadals quan era petita em venien al cap, s’em va posar la pell de gallina…i ja sé perquè m’agrada tant poc el nadal a l’estiu. No té tant a veure amb la calor, o amb la iluminació al carrer…és que jo volia que les meves filles creixessin a Barcelona, envoltades de les tradicions amb les que jo vaig créixer: amb la visita a Santa Llúcia, amb els passejos pels carrers iluminats, amb el vestir-se elegants per la nit de nadal, i estrenar alguna cosa el dia de nadal, menjant escudella i carn d’olla feta també per elles, atipar-se de turrons i de neules, menjar canelons per sant esteve…o aprofitar el dia per seguir jugant amb els regals de nadal, menjar el raim a les 12 mentre escoltes les campanades, portar la carta als patges reals, anar a veure la cavalcada i quedar-te amb la boca oberta de com impressiona…i correr a casa a dormir no fos cas que els reis arribin abans (amb una petita parada a la fira de la gran via)
Jo volia que les meves filles creixéssin amb aquestes tradicions, i per molt que les intento mantenir aquí, es fa dificil (sobretot el dia de reis, que és laborable!) i clar, això ha fet que li agafi una mica de ràbia a això del nadal amb calor..perquè jo vull el meu nadal, amb fred, neu si pot ser, i totes les tradicions que l’envolten. I també fa que cada Nadal recordi amb més carinyo totes les tradicions familiars amb les que he crescut, que poder van anar canviant amb el temps, pero les trobo molt a faltar.

Màgia

Però com cada any, tot el meu esperit grinch o nostàlgic es guarda, les nenes, creixeran amb les tradicions propies, les millos tradiciones de les dues families, i aviat, poder les podré portar a viure un nadal diferent per elles, però dels que jo recordo. I per tant, les nenes han anat a portar la carta al Pare Noel “viejito pascuelo” allà on l’escenari era més impressionant (havien construit una casa sencera perquè els nens coneguessin el taller i tot)
Allà vaig veure la primera cara d’ilusió de la temporada. La deixada de la carta, l’impaciència perque Nadal sigui demà. Després, el tió, el de casa i el del casal, que li va fer treure la vergonya per pujar ella soleta a fer-l’ho cagar. I el de casa li va treure les llagrimetes quan va marxar fins l’any vinent.
I la nit de Nadal, moltes nadales, molta decoració nadalenca, un oasi nadalenc a casa, molts nervis, moltes ganes de quedar-se desperta fins que vingués el viejito, lacom recollia perque no ensopegués en entrar, la tristor al mati següent quan va pensar que no tenia regals perquè no l’havia sentit entrar, i la autèntica cara d’al.lucinació en veure els regals. Va caure a terre de cul! Es va quedar en shock! M’encantaaaaaaaa!
Aixi doncs, deixarem passar uns dies i tornarem a crear més màgia per reis…encara més que per Nadal si pot ser!
Bones Festes!
suscribete blog asi piensa una mama

4 comentarios en “Nadal, Nostàlgia, Màgia i Grinch

  1. Pingback: ¿Ilusión….o grinch?¿qué toca hoy? | Asi piensa una mama

  2. Pingback: Blogger Traveller Diciembre: Navidad | Asi piensa una mama

¿me dejas un comentario?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s