“Quan mengem el raïm? Quan vénen els ‘juegos artificiales’?”

L’ultima tarda del 2013 casa nostra semblava una batidora de sentiments, cadascú (des de la petita fins a la iaia) la vivia a la seva manera, pero tots semblàvem tenir el cap “no se on”: nervis, impaciència, whatssap’s que s’avançaven a les salutacions, preparació, nostàlgia, de tot una mica.

De tots els de casa, la més emocionada era la meva filla gran, que viu les coses tan intensament que bull d’activitat sobretot per aquestes dates: la guarderia tancava l’hora de dinar, i tot i que va passar per la piscina, a les 17.30 ja no sabia que fer. “Quan mengem el raïm? Quan venen els ‘juegos artificiales’?” No sabia ni a que jugar, només corria d’un lloc a un altre tota emocionada (vem escriure la carta dels reis i tot!). La vem posar a parar taula, que a casa meva sempre ens ha agradat decorar taula per Nadal, Cap d’any i Reis…18.30 tot fet, fins i tot tenia pintats els platets pel raïm (cada any comprem alguna cosa per posar el raïm, la pintem, i els convidats s’ho emporten de regal com a record)

“Quan mengem el raïm? Quan venen els ‘juegos artificiales’?” Ara toca vestir-se, pentinar-se, i tot el que vaig poder inventar. 19.15 estavem llestos. “i els meus convidats quan venen?” Per sort no van trigar gaire…aixi teniem ajuda com a entreteniment. La petita, que no entenia res, anava atabalada seguint la seva germana per tot arreu.

“Quan mengem el raïm? Quan venen els ‘juegos artificiales’?” Li vaig ensenyar al rellotge de la cuina quan quedava pel raïm i ella no es va moure del lloc (aqui hem adoptat el costum de menjar el raïm a l’hora espanyola, amb les campanades que podem veure per televisió)

Al final, tots a correr, sentats de qualsevol manera; els quarts, campanades…i Feliç 2014! La petita seguia concentrada bebent el seu suc de 12 raïms amb cullera…i la Churun que comença a plorar!!! Ella no voia raim de veritat, volia unes xuxes en forma de raïm que li va portar el tió, i quan va veure que tots menjavem a correcuita i a ella no li cabia ni una sencera…apa, a plorar, que ella també volia menjar amb les campanades! Per molt qu ho intentem, no sempre podem pensar com ho fan els petits…i s’ens passen coses que per ells es tornen essencials. Per sort, se li va passar aviat! “Quan venen els ‘juegos artificiales’? Ai no…quedàven 4 hores encara!

23.45 la churun dormida al puff…ella que portava dies dient que aquest any sí li agradarien els ‘juegos artificiales’. Però els va veure eh! Com si ho intuis, al primer ja es va despertar (els van aprop d’on vivim), tremolant de por igual que l’any passat (em fa una pena pobreta) pero amb unes orelleres i a l’habitació més silenciosa, els vem veure juntes. Durant els 20 minuts que van durar, jo pensava que aquella era una bona entrada d’any, abraçar-la per fer-li passar la por mentre mirava els seus ulls al.lucinant per la festa de colors que veiem per la finestra.

La petita dormia plàcidament i ni en va saber, i la Churun es van acabar, i va tornar a dormir-se de seguida.

i a nosaltres, que ens va donar per allargar la xerrada amb els amics fins ben tard…va ser un molt bon sopar de cap d’any: bona conversa, riures, valia la pena allargar-l’ho. 7am: “maaaaaaaamiiiiiiiii” 

No sé si el 31 va ser molt llarg…o realment eren dos dies diferents. Dormir gairebé res amb dos fills petits NO ES BONA IDEA!

Bon dia 2014

Sense el tipic dinar del dia 1, casa nostra semblava tenir el motor en ralentí dimecres. Les nenes despertes d’hora, cansades de les emocions d’ahir “Mama avui venen els reis?” (és increible com salten d’expectació en expectació els petits) Vem deixar la iaia dormir fins tard i tot. I va ser, en conjunt un dia tranquil. Ni les nenes bullien d’activitat. Un dia contemplatiu, tranquil, on els nens s’entretenen sols (una estoneta almenys), d’aquells que tenim pocs els pares amb fills petits. L’escena resum: Al migdia, vaig seure amb a la terraça, amb una clareta, a contemplar les vistes i la ciutat més silenciosa que de costum, pensant què ens depararà aquest any que tot just comença, com serà el balanç que faré en 365 dies més, i esperant que sigui  encara més positiu que el d’aquest any. Per mi, per les nenes, per la familia.

Les nenes van venir de seguida a pujar sobre meu. I jo que pensava que podria descansar 5 minuts…Mentre la Churun anava i venia, la petita es va posar còmode i allà ens vem quedar, veient videos del Mic, fins que ella es va adormir.

Llavors, per mi, el temps es para, i m’encanta que no em deixin descansar sola ni 5 minuts. La tranquilitat i la pau que transmet un nen petit dormint és relaxant. Podria estar-me hores aixi, disfrutant de la brisa i de la vista en silenci, amb la meva filla dormint als meus braços. No podia començar l’any de millor manera.

¿me dejas un comentario?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s