Últim post de la temporada nadalenca, que ja seria hora de començar a parlar dels altres temes que m’han vingut al cap aquests dies.

Avui, però, vull agraïr els reis mags que siguin això, mags. Que siguin capaços de crear la ilusió i la magia visquis on visquis.

Ahir vem veure la cavalcada per la tele i tot i així, l’emoció que va quedar a casa es podia sentir. El menjar per camells i reis estava preparat abans que marxes el sol (no fos cas que acabessin ràpid de repartir per Barcelona i ens agafessin a mitges)

Des de fora, amb la visió d’adult, jo la veia i pensava «com pot ser que s’ho empassi tant fàcil amb la de coses que es qüestiona normalment!

I després em poso a recordar les meves nits de reis, però no només les de petita, sino també les de més gran. Però des del punt de vista de la nit màgica de reis. Tots els anys mentre vivia a Barcelona, sense perdre’m una cavalcada (sempre hi havia  nens a la familia a qui portar), sense oblidar el passeig per la Gran Via i la campanya «una joguina per un somriure», amb ma mare sempre hem posat menjar pels reis, i hem creat tot l’ambient de la nit de reis. Normalment perque al dia següent vindria algún nen a recollir la seva sorpresa; però sino, simplement perque ens agrada. I llavors m’he adonat que totes dues en el fons estàvem disfrutant tant o més que la meva filla.

I avui, tot i que em sap greu haver-me perdut la careta d’emoció de la meva filla gran (que s’ha aixiecat i ha anat a investigar ella sola, i després ens ha despertat per explicar-nos els regals que hi havia) ha estat un dia de Reis fantàstic! Vaig estar ben encertada de demanar-me el dia de festa a la feina, perquè em jugat a tot, i em fet treballar tant les joguines noves que ja sembla que porten segles a casa.

I aleshores ara que pus descansar una mica del dia, aquest dia on no hem parat de jugar (i de nadar..perquè han fet falta dues baixades a la piscina per passar la calor), tinc ben clar que vol dir passar «temps de qualitat» amb els nostres fills. Perquè tot i que tinc la sort de treballar només mitja jornada, i puc jugar tots els dies un ratet amb les meves filles, no sempre el temps que els hi dedico és «de qualitat». I avui ha estat un dia diferent. Avui l’hem fet tots especial. Jo la primera.

Avui valia tot. No hi havia cansament, no hi havia «espera’t un ratet», no hi havia «he de fer una cosa i vinc» avui era 100% el dia de les nenes, i m’han aprofitat al 150%.

I es nota la diferència…normalment acabo cansada…avui, estic feta pols de cansada (i no només jo, que les nenes dormen des de les 6 i 7)! Però estic molt més contenta, perquè a més hi ha hagut menys baralles entre elles, menys plors, menys queixes.

Avui, sense saber-ho, em disfrutat del regal més gran que ens han deixat els Reis: temps per estar juntes i passar-ho bé! I no totes tres, sino totes quatre, que a la Iaia l’hem vist amb l’aigüa fins els genolls a la piscina, estirada a terra jugant a les botigues, i un munt de coses més.

Gràcies reis, espero que hi hagin molts dies com aquest durant l’any!