Us heu parat a pensar quantes vegades al dia diem que «NO» els pares?

Jo pensava que era una etapa, que quan els bebés anàven a quatre grapes o comencaven a caminar, havies de dir-li moltes vegades que No perque estan aprenent què poden fer i que No…però passa el temps i segueixo sentint-me a mi mateixa dir que No! Clar que ara son dos, pero l’edat no fa la diferència…de fet, crec que la gran s’emporta més No que la petita.

I, la veritat, em canso. No només em canso de dir que No tot el dia, em canso de sentir-me!

No toquis això

Vigila que No caiguis

No li treguis les coses a ta germana

No t’aixequis fins que acabis de dinar

No creuis el carrer sense donar-me la mà

I això que casa meva es el que li diuen «child friendly» i poden fer el que volen a casa sense fer-se mal i no hi ha res que no pugui trencar-se i no passi res, però tot i aixi, cada cop que obro la boca…allà va…No!

No No No un munt de coses! I jo penso, si estic cansada de sentir-me, com estaran les meves filles??? Si ja fins i tot la gran em fa preguntes en negatiu «No pots portar-me tu al cole?» «No puc menjar xuxes?» ai, l’escolto i em da una pena…

Ei, i tots aquests No, que es repeteixen infinitament fins que realment et fan cas, sense enfadar-se perque no et fan cas…

I llavors llegeixes el llibres de Carlos González, per posar un exemple, i t’explica que facil es educar fills enreonant i parla de deixar fer…i jo penso: «Doncs jo no en sé!» De fet, la seva manera d’explicar com has d’ensenyar els teus fills sense càstigs, ni premis, ni compensacions, ni «una cosa per l’altre» i clar, ni enfadar-se ni res…mereix un post sencer…perque mira que o et surt natural o xato, no se com ho fas!

Pero parlant dels No, segueixo en búsqueda d’idees de com reduir aquesta paraula, fer-la desaparéixer del vocabulari habitual, mossegar-me la llengua si cal cada cop que la vaig a dir!! Perquè mira que estic avorrida de sentir-me….