Poder un com adult no ho pensa…li fa mal algu, i va al metge. Segons la cultura del país on vius, demanaràs a familiars i amics que et recomanin un metge, o et ficaràs a internet a buscar-ne un al centre mèdic on acostumis a anar.

Hi vas, fas cas del que et diu (o no) i llestos.

Quan estàs embarassada aquest pensament comenca a canviar…el ginecòleg serà la persona a qui expliquis tots els teus dubtes, a qui vulguis tenir al telèfon quan et sembli que alguna cosa no va bé, i…és la persona que ha de portar les teves criatures a aquest mon! si tens més d’un fill, soc de la opinio que el ginecòleg es converteix en un amic de confianca…amb qui després segurament perdràs contacte, pero sempre recordes amb carinyu con aquells amics de l’escola o de la infància que un veu de tant en quan (això es veu intensificat si tens un fill en mig d’un terràtremol i tens un part sense complicacions…)

En canvi, quan tens criatures, el pediatra sí ha de ser algú de confianca…algú que tingui el teu estil (si ets aprensiu, ha de ser dels preocupats, si ets relaxat, no ha de ser dels que et fan fer 50 proves per res)

Jo estic molt contenta amb el pediatra de les meves filles. És molt de l’estil nostre, et pot fer recomanacions pero no obligacions sobre crianca, treu ferro a les coses que no han de ser preocupacions, pero insisteix en consultar especialistes quan veu coses que no li agraden.

A mi m’ha tocat amb una de les petites que no es refredi gens de gens, tot sigui refredats lleus que es poden resoldre parlant o escrivint al metge. Pero amb l’altra, qualsevol cosa que agafa porta febre molts dies, tot ho agafa «agut» i he pogut comprovar la importància de tenir un doctor «com tu»

Les vegades que m’ha tocat porta-la a urgències, pel mateix diagnòstic m’han donat dos tractaments completament oposats, en una ocasió li van demanar moltisimes proves, a la següent «molts liquids i repòs».

Ha donat la casualitat que el nostre metge ha passat una temporda fora i l.hem trobat molt a faltar! Increible com estudiant la mateixa carrera els tractaments i diagnostics no estan unificats. Son com les opinions de la gent, que canvien de persona a persona. Pero clar quan parlem de metges i de nens petits…tot te un altre caire…