Mama, català, barcelona

El mix d’idiomes de la meva filla gran és tan impresionant com divertit. castellà, xilé, català

Ella escolta i parla castellà (o xilè millor dit) el 96% del seu temps. Durant 11 mesos l’any només jo li parlo en català i reconec que no és sempre. Quan estem soles li parlo en català, pero quan hi ha més gent s’em complica la cosa perquè he d’anar traduint el que li dic. Intento recolzar això amb música en català des que era petita, alguns capitols del super3 i coses així…però es tan poc!

I clar, un mes l’any sí, ella sent i escolta català arreu, sempre que anem a Barcelona de vacances.

De sobte, aquest any, en tornar de les vacances, on no havia parlat res de català (excepte amb la seva amiga favorita clar!) la porto un dia al parc…i em parla català! i m’en parla molt, pero sobretot quan estem soles, com faig jo! I sempre que li parla a la seva germana, perque sap que a la petita només li parlo català.

I la veritat, el vocabulari que té em deixa impresionada..sap moltes paraules! i les que no sap, les diu com creu que serien, amb entonació catalana. i com ho aprenen això els nens? Em maravella…

L’ultima paraula que ha “inventat” és ojus. Estava cantant-li “el joan petit quan balla” a la seva germana i no recordava com es deia ulls, i ella tan tranquila “els ojus” jajaja..

També tenim aquelles paraules que es queden amb ella tot el dia, i que repeteix amb pronunciació ben catalana tot i estar parlant en castellà. “vamos a jugar a mi cuartu?” “hoy vamos en cotxa gran?”

i des de fa una setmana, el que més m’agrada de tot..ja no em diu mami, ja no diu papi. Ara som el papa i la mama, amb “l’accent” on el posaria si el català fos la seva primera llengua.

És un gest petit poder, insignificant poder per molts. Però la intenció ho és tot. Jo vull que les meves filles aprenguin, parlin i escriguin el català. Vivint tant lluny de casa, jo soc la unica font d’aprenentatge que tenen. Elles son la unica font per mi per parlar-lho de forma habitual.

Que els hi agradi, que per elles sigui un vincle especial amb mi i la seva altra terra, és per mi molt i molt especial. Se li diu llengua materna a aquell idioma que un parla més habitualment…però, la definició és en realitat, aquell primer idioma que un aprèn. Espero que que les meves filles tinguin dues llengues maternes, perque les han après totes dues alhora.

 

Això m’ha recordat el primer viatge conscient de la meva filla gran a Barcelona. Amb dos anys i mig, ja habia estat tres cops a Barcelona, pero ella la descobria com si fos la primera vegada. Una ciutat tan diferent a la seva, amb tantes botigues, tanta vida de carrer, tanta llum…tot la fascinava. Ella des d’aquell viatge porta la ciutat al seu cor, i en parla com si fos el millor lloc del mon.

Doncs aixi és com sento que ara està descobrint el català, i li agrada! i a mi…m’encanta!

suscribete blog asi piensa una mama

¿me dejas un comentario?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s