Jo crec que de vegades, només ens cal mirar els nostres fills per saber que necesiten.

No cal entendre com pasa, poder ens arriba com poders màgics quan ens quedem embaraçades, o poder ho anem perfeccionant amb el temps. Com quan el teu fill plora i plora, el pare el té en braços i ja no sap que fer-li, i tu l’agafes, li cantes, i deixa de plorar.

Quan el veus frustrat mirant un moble, i sapos exactament que vol a gafar la joguina/llibre/figura que està al tercer prestatge.

Com quan el tens lluitant per obrir la nevera, i quan la obres i ell senyala cap a qualsevol cosa, tu saps què és que vol menjar.

O quan son més grans, i t’estan explicant una història, i de sobre perden la memòria i tu saps que volien dir i les ajumes a acabar.

També passa quan estan malalts i només mirar-los saps que alguna cosa no va bé. És igual que només sembli una tos, o un día que semblen més decaiguts…de vegades una només ha de fer cas al que sents per saber si és només un refredat, o és la porta a alguna cosa més (en aquests casos ajuda aquest nus a l’estomac que s’ens fa)

Amb la petita he après que som capaços d’entendre molt més del que pensem, que hem de seguir molt més el nostre instint del que ho fem, que és igual el que diguin, nosaltres sabem que s’ha de fer.

Això, quan ho llegia en un llibre de maternitat, no m’ho creia «tu sabràs el que has de fer» i una amiga que va tenir la seva filla fa poc em deia algo així «és veritat que saps el que has de fer? sembla fàcil però quan t’hi trobes…jo necessito un manual»

I no el tenim aquest manual, i de vegades ens sembla que no sabem que fer…però l’amor que sentim pels nostres fills ens ensenya el camí. I no parlo només de mares…crec que les mares ho portem a la sang, però conec molts pares que tenen aquest instint més que potenciat! I així és com ha de ser!

Per exemple, en el meu cas, com saber si la petita està refredada o està incubant una grip/bronquitis, etc..ella sempre ha estat molt independent però alhora no ha perdut el gust per fer de «koala», però quan no baixa dels meus braços en tot el dia, quan ignora el seu pare i la seva àvia, quan no li interessa ni seguir la seva germana, i només vol els braços de la mama…no cal que em diguin res més! Ja sabem que en unes hores toca febre i comencem a posar-hi remei!