lactància

Sembla que ara sigui el tema de moda, la lactancia. És com una guerra, o ets pro o estàs en contra, pero del pal radical, en qualsevol de les dues postures. Almenys, això és el que jo m’he trobat, o la sensació que tinc.

La veritat, crec que a les mares senzillament s’ens hauria de deixar fer, haurien de confiar una mica més en els nostres instints, que per alguna cosa portem una criatura adins durant 9 mesos i ens toca a nosaltres parir.

Amb la meva primera filla vaig tenir molts problemes amb la lactància, o aquesta és la sensació que em va quedar. No he acabat de saber mai si perquè no s’agafava bé o perque, senzillament, era una mica fluixeta i li feia mandra mamar. El fet és que, al primer control després de néixer, tot i que la matrona em deia que tenia molta llet, el pediatra ja em deia que la nena pujava poc de pes, que havia de deixar el pit perque no l’alimentava. Vam visitar molts pediatres, vem estar continuament pendents del pes…i va resultar que ella no pujava de pes com els altres, i llestos, perque tampoc pujava de pes quan vem començar amb el menjar!! Per sort, vaig resistir i vaig seguir amb la lactància materna fins l’any. Però no ho vaig passar bé, no vaig poder disfrutar del moment amb tot de veus repetint-me que ho deixés, que feia malament, etc.

Hagués seguit més amb la lactància, crec, però aqui a Xile és tan poc comú lactar fins l’any, que ets com un bitxo raro per seguir encara més…i, a més, no tenia prou informació com per saber com seguir espaiant les tomes sense perdre la llet. Si a això li sumen que la nena passava força de mamar i que volia tornar a quedar-me embaraçada…Després he llegit molt, i amb la meva segona filla una cosa vaig decidir durant l’embaràs. Res de sobre preocupar-se pel pes, res d’escoltar que la lactancia és o deixa de ser. Jo li donaria pit fins que ella volgués, i llestos.

I així portem 13 mesos. La nena va pujar de pes més del normal els primers mesos i es va estancar cap als 8 mesos. Altre cop, la primera causa que em van donar els especialistes va ser que la meva llet no alimentava. Jo defenso que el problema era el contrari. Ella estava menjant verdures i fruites, que son aigua en gran part, i que substituien tomes de lactancia. I per això no s’engreixava. A més, tenia intolerància a moltes coses i es resistia al menjar.

Dit i fet, al voltant de l’any va començar a interessar-se i tolerar nous aliments, algunes carns, galetes…i l’ultim mes a pujat mig kilo!

Total, la meva conclusió és que un ha de llegir o no llegir del tema, decidir quina és la seva postura, i mantenir-la diguin el que diguin…que per això som mares i teniu aquest instint no? I el que ens han de deixar és tranquiles fent la nostra feina…és pot opinar, però no jutjar!

Em passa una mica el mateix amb el tema del collit

suscribete

5 comentarios en “lactància

  1. Pingback: ¿Qué es un parto respetado? | Asi piensa una mamá

  2. Pingback: El Destete ¿cuando hay que destetar? | Asi piensa una mamá

  3. Pingback: De dibujos animados, colecho y opiniones dispares | Asi piensa una mamá

  4. Pingback: Opiniones y opinares…y comentarios que dejan huella | Asi como lo pienso

  5. Pingback: El primer minut de vida | Així és com ho penso

¿me dejas un comentario?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s