Que bé que ho vem passar ahir!!! Vem anar tots quatre de boda!!! Aqui, que hi ha tants nens per familia, les families son moooolt grans (el meu marit té 17 tiets i ni sé quants cosins), les bodes son de 500 persones (promig), em sorpren que es veuen pocs nens!

I a mi que sempre m’ha semblat que les bodes amb nens corrent amunt i avall tenen un toc més festiu…

La boda d’ahir era a Viña (i això volia dir quatre hores de cotxe, dues d’anar i dues de tornar) Una mica pal, si. Però quedar-se allà a casa d’algú, depenent d’algú altre per anar a dormir, i havent de fer un bolso que semblés la maleta de les vacances…més pal em feia!

L’anada ens va anar de perles: les nenes a mig vestir (aqui fot molta caldaaaaa) i una llarga siesta per preparar-les per l’activitat.

La missa va ser llarga, i obviament no la van aguantar gaire bé: la petita va començar a cridar per sortir només començar a sentir la música. La Churun va estar a punt d’aguantar la hora i quart de cerimònia perquè li agradava veure la princesa (=núvia) però va acabar jugant a pillar sa germana.

Superada la missa, vem passar al recorregut fins el lloc de la celebració. El coctel s’ho van passar d’allò més bé. A camp obert, totes dues van estar explorant els voltants, jugant a pilota, inclòs picant alguna cosa de les que ens donaven de menjar.

Entrem, i ens portem una sorpresa: la Churun està a la taula de petits, on no coneix ningú…i ja pensàvem que la trindriem liada. Que nos conocemos. Doncs no, una taula molt ben decorada amb…xuxes!! fa miracles. La Churun es va quedar encantada de la vida, menjant nuggets amb patates fregides i envoltada de nens i nenes i…amb les xuxes es clar.

La petita, menys fiestera, ja va ser una altra història. Havent sopar ja volia dormir. I com a bona dormidora, vol dormir en silenci i al llit! Xungo… per sort una salvadora «Peppa Pig mòbil» també fan miracles.

I la Churun, encantada! Després d’atipar-se de xuxes fins que ja no li cabien més (a les butxaques si que li cabien que avui encara sortien caramels de la roba), volia veure la princessa ballar (el vals) i després…volia ballar ella!!!

Va ballar, girar, saltar, i flipar amb els llums i la gent fins que ja no podia més, i llavors volia ballar en braços…fins que es quedava adormida! Ho va passar tant i tant bé, que vaig quedar molt contenta d’haver-la portat.

Jo feia temps que no anava a bodes a Xile, ala veritat. Normalment són a Viña, m’han coincidit amb embaraços avançats i lactàncies i, tot i que la lactància per mi no es problema, no sempre podiem portar les nenes. I clar, la logistica s’ens complicava i jo tinc un punt de «no sin mis niñas» que tampoc ajuda.

Clar que és divertit anar de boda en parella, i aprofitar de desconectar i ballar i etc…però la veritat, m’agrada pensar que estan convidades, i m’encanta portar-les!!! I poder això em passa per l’experiència amb la Churun, que li encanta el «sarao».

Amb quasi quatre anys és la tercera boda a la que va. A la primera, la nostra, tenia tres mesos, i va dormir plàcidament quasi tota l’estona, no gaire lluny dels altaveus, per cert..La segona, amb un any i mig, la va disfrutar tant o més que nosaltres. Una petita siesta després de sopar la va deixar llesta per aguantar fins la matinada, ballant de braç en braç.

Total, pares destroçats anant-se a dormir a les dues de la matinada, nenes cansades que dormen el dia següent fins les 9,…Ja estic esperant impacient la següent que ens toca…a veure com ens va!