Avui torno indignada d’una xerrada sobre trastorns del somni. Jo havia decidit anar-hi per veure si m’informava sobre què són els terrors nocturns, quan es passen, si afecten a la qualitat del son dels nens, etc… i resulta que això era una sola diapositiva.

La xerrada es tractava de rutines per millorar la son dels nens, i metodes conductistes per aconseguir que els nens dormin sols i no es despertin a les nits (o es despertin pero no molestin els pares) Sent un hospital el que organitzava la xerrada, jo hagués pensat que com a minim s’exposarien les dues «corrents» que actualment es dividirien en el «metode estivill» o «criança natural» per millorar la son dels petits, i per tot.

Pero no. Les preguntes amb referència a metodes més naturals es «descartaven» desviant el tema, les consultes de si «faig bé quedant-me al costat del meu fill mentre es queda dormit» es responien negant amb el cap «l’estàs mal acostumant, no li passa res per dormir-se sol, per molt que plori una mica»

En fi…jo estic d’acord que tothom pot tenir una opinió, tothom té el dret de triar com criar (només faltaria!). Jo puc tenir amics a favor del mètode estivill i, si els hi funciona i estan tranquils amb fer-l’ho servir, no m’hi ficaré en la seva forma de criar.

Pero no compartiré el mètode, i tindré la meva opinió, i triaré el collit, i anar a atendre les meves filles si ploren, abraçar-les perquè es quedin dormides, portar-les a coll i el que faci falta. Perquè m’ha funcionat i em funciona, perquè quan escoltava sobre aquests mètodes i em plantejava fer-los servir, m’angoixava de sentir plorar la nena, no funcionava res…i resulta que una cosa tan bàsica com posar-li un llit a la nostra habitació ha fet que la nena que jo dormia pitjor del món passes a dormir com un angelet. Ni tan sols volia dormir amb nosaltres, només compartir habitació…no m’hi cap al cap que això sigui tant dolent.

Avui a la xerrada la dra. comentava que hi havia massa informació a l’abast de tothom, i que una s’havia de fer cas a una mateixa. Pero llavors, perquè no es plantegen xerrades objectives, on s’ofereixen totes les alternatives possibles. La dra podrà dir quina opció prefereix i perquè, pero almenys presenta les dues. O si més no, portar una dra. partidària de cada tendència, i que les mares puguin escollir. Pero no, el missatge amb el que em quedo és que hi ha molta informació i per tant has de fer cas del que «jo et dic» (segons la dra.) Com a minim, em podrien haver avisat de quina «tendència» era la dra., així hauria dedicat el temps perdut a la xerrada a estar casa i abraçar les meves filles mentre s’adormien.