L’Alba
Els raigs de sol apareixen de sota l’horitzó,
la foscor s’acaba.
Mentre la lluna s’amaga darrera les muntanyes,
les roques s’escalfen amb la llum del sol.
Les flors i plantes, mullades encara per la rosada,
reben la calor del matí.
Un matí que es desperta mansament,
i amb ell, els ocells,
que l’acompanyen amb el seu cant.
El vent es calma, un cop aixecats els núvols,
perquè el sol ja llueix al cel;
un cel, ara taronja, ara blau.
i les ones, exaltades a la nit,
s’amansen al llarg de l’aurora.
És el naixament del dia,
és l’encant de la natura,
sempre igual;
però mai de la mateixa manera.
– Sant Jordi 1998 –
Asi piensa una mamá 